Trekking a Khumbu (Regio Everest)

Del 18 de Marc fins al 31 de Marc:

A traves del primer hotel vam aconseguir el trekking per un bon preu (La Gemma te unes capacitats negociadores en angles implacables: "Haw! Peace! Less Price!"; Adri: "Yes, yes") i les nits d'hotel passades gratis. Vam planificar un trekking de 14 dies per a pujar al camp base de l'Everest i Khala Pattar (5545m). Ens va costar decidir-nos entre aquest trekking o el de l'Annapurna, pero la duracio va ser determinant i a mes desde Pokhara es pot veure l'Annapurna, Machhapuchhare, etc. En canvi per veure l'Everest, l'Ama Dablam, Pumori, Lhotse, etc. es quasi obligat apropar-s'hi.
Amb les maletes preparades i a tope d'il.lusio vam anar cap a l'aeroport disposats a despegar a les vuit del mati cap a Lukla (ciutat on comenca el trekking). Despres de 6 hores d'espera, la boira de Lukla no va despareixer i el nostre vol es va cancelar. El dia seguent fem el segon intent, pero aquest cop la boira la teniem en el propi aeroport. Vam haver d'esperar 2 hores llargues i amb incertesa, fins que la boira no va escampar una mica. Vam aprofitar l'espera per a xerrar amb un grup de bascos, catalans, andalusos i madrilenys, que el dia anterior havien volat fins a Lukla, pero abans d'aterrar van girar perque no hi havien prou bones condicions. Aixo es millor que el nostre cas que haviem anat fins al peu de l'avio i tornat ( ells almenys havien pogut tenir les vistes de l'Himalaya des de l'aire).
Un cop agafat el mini-avio vam disfrutar de quasi mitja hora de vistes impressionants de l'Himalaya (Espectacular!!).

En arribar a Lukla vam esmorzar, vam coneixer el nostre portejador (Narayan) i vam comencar el cami cap a Phakdin. El cami es molt maco, ja que vas passant per petits pobles sherpas, camps de cultiu, stupas budistes, pedres gravades amb mantres i portejadors sobrenaturals que poden pujar amb mes de 90 kilos de pes i a sobre adelantarte. Despres de saber que les patates son tipiques de la zona, evidentement, vam demanar un plat de patates bullides (Boniiiissimes! Nomes faltava l'All-i-oli!).
El dia seguent ja vam comencar l'ascensio, desplacant-nos cap a Namche Bazaar, a 3500 metres. Es un poble molt gran i transitat en el qual s'hi pot trobar de tot. Alla vam coincidir amb uns japonesos d'uns 60 anys que portaven 6 dies intentant aclimatar-se, pero que seguien patint un extrany mal d'alcada... Ens van convidar a participar de la ceremonia del te japonesa i vam jugar a cartes amb guies i portejadors que estaven al lodge (hostal-alberg).

A Namche ens vam estar dues nits, ja que vam fer un dia d'aclimatacio en el que vam fer una excursio fins a un hotel que esta a 4000 metres amb vistes de l'Everest, Lhotse i Ama Dablam ( es l'hotel amb estrelles mes alt del mon). Va ser bastant emocionant tenir la primera vista del Sagarmatha (Everest) , pero mes ho va ser la de l'Ama Dablam, definitivament la nostra muntanya preferida!
El dia seguent, va ascendir fins a Tengboche (3870m), on a les tres de la tarda vam anar a visitar el temple budista mes gran de la zona i vam assistir a una ceremonia-ritual dels monjos del temple. El poble disposava d'una concorreguda pastisseria on ens vam menjar un donut casola. Per la nit vam sopar amb un parell d'australinxs, que feien de voluntaris, ajudant a desenvolupar una organitzacio de persones amb sordo-mudesa (ell tenia sordesa total i ella parcial, pero tenien una comunicacio increible!!). Aqui els lodges estaven a tope, pero el nostre guia (Nabin) ens va aconseguir una bona habitacio. A la nit la vista de l'Ama Dablam, sota un cel plenissim d'estrelles i sense ni un nuvol, va ser una bona imatge per anar-se a dormir.
El cinque dia de cami vam arribar a Dingboche (4400m), poble que esta situat al peu de l'Ama Dablam, amb molt bones vistes (ja estavem molt a prop) i amb una mica de fred. L'Adri va arribar amb una mica de mal de cap per culpa de l'alcada, pero un Daal Bhat bonissim (numero 1 del nostre ranking de plats degustats fins ara) va ajudar a que la recuperacio fos mes rapida i total. Aqui vam coneixer una parella d'Americans, amb els que ja ens haviem anat trobant pel cami, i amb els que vam compartir estones de les jornades seguents (molt bona gent!). Aqui tambe vam fer una jornada d'aclimatacio, en la que vam pujar a un monestir a 4700m. Abans de pujar-hi el guia ens va comentar que podiem anar al camp base de l'Ama Dablam, pero no va poder ser perque s'havia de creuar un riu que suposadament no tenia pont i vam decidir no fer-ho. Despres vam veure en el mapa que hi havia un pont a 15 minuts de cami... Ens vam quedar amb les ganes!! Aqui teniu una foto de les vistes que teniem desde dins de la dutxa (Ah! en total ens vam dutxar 3 dies)

Al sete dia vam pujar a Lobuche (4930m). Va ser una jornada llarga i lenta, on vam comencar a notar que el guia no estava molt fi, li vam preguntar infinites vegades si estava be i ell responia que tot perfecte. Semblava una mica constipat i a la nit no feia gaire bona cara. Vam parlar amb ell una llarga estona, per intentar saber si realment es trobava be. Va reconeixer que no estava del tot be i que tenia una mica de mal de cap. Li vam proposar de no seguir i baixar si calia, pero finalment vam acordar esperar al dia seguent a veure com es trobava. Aquella nit va prendre medicament pel mal d'alcada, despres d'insistir-li. Com que no ens sentiem segurs del que ens deia, vam decidir no fer el camp base de l'Everest i nomes pujar a Khala Pattar per evitar dormir a Gorak Shep (5160m).

El dia seguent ens va dir que estava be i realment feia millor cara, pero vam mantenir la idea de no anar al camp base. La pujada fins a Gorak Shep genial, una glacera gegant, que vas seguint pel costat creuant una tartera infinita. Ara nomes ens quedava pujar a Khala Pattar (5545m)!! La pujada bastant dura, en el cas de l'Adri mes, ja que li costava respirar. Quan vam arribar a dalt unes vistes que fan plorar (L'Everest molt proper, Lhotse, Nuptse, Ama Dablam, Pumori a tocar, ...) i un vent fortissim.

Ens vam quedar una estoneta i vam anar baixant fins a Gorak Shep, on vam dinar, i vam anar baixant fins a Lobuche (en total unes 8 hores).
El dia seguent vam iniciar la tornada anant a Dingboche, on voliem dedicar el dia que ens sobrava a fer el camp base de l'Ama Dablam, pero no va ser possible, ja que el guia no es trobava be. Li vam proposar de fer un dia de repos, pero va voler baixar. Aixi que vam seguir cap a Tengboche, pero anavem molt lents i vam parar al poble anterior (Deboche). Alla vam estar discutir eternament (converses paral.leles en nepales), fins que vam aconseguir que accedis a anar a l'hospital amb cavall (al principi no volia pel preu del cavall, tot i que vam reiterar que nosaltres ho pagavem). Finalment, va visitar-se a l'hospital, on li van diagnosticar neumonia. De nou, despres de converses eternes, ell i un guia amic seu van voler seguir baixant (nosaltres li deiem que havia de fer repos) i el dia seguent vam anar fins a Lukla (8hores). La veritat es que la baixada se'ns va fer una mica dura per aquest tema, ja que el guia era bastant tossut, no es prenia la malaltia seriosament i a vegades teniem la sensacio que ens mentia.
Un cop a Lukla ens vam despedir del portejador (Tot un personatge!! Molt simpatic!) i el dia seguent vam agafar l'avio sense cap problema!

Tot i aquests problemes, el trekking ha estat una experiencia excepcional i hem tingut en ment els mes muntanyeros de vosaltres!!