Halakuyu parvat manauli! Aixo no es una autentica salutacio en llengua tribal d'Orissa, estat en el que ens trobem, sino que no sabiem com comencar!
Ja estem a Puri, un poblet petit a la costa del Golf de Bengala. Hem a arribat aquest mati a les 7:30 amb un tren nocturn des de Kolkata i ens hem instal.lat en un hotel barato (temporada baixa), pero genial. L'arribada ha sigut "interessant", hem pogut veure un exemplar salvatge de Gemma en plena accio dient "fucking cheater" a un conductor de rickshaw estafador. Sembla que hem tingut sort perque no s'acostuma a veure aquesta especie gaire sovint i a mes de molt a prop! No en tenim fotos. Despres hem intentat reconciliar-nos amb el poble, anant a menjar unes gambes a la planxa. La cosa ha millorat, pero les gambes amb ketchup, menta, cilantro... Deixem-ho en que aquesta nit hi haura un segon assalt. Per explicar algun detallet (els detalls sempre son importants) us comuniquem a totxs aquellxs que no us heu pogut estar de fer un comentari sobre la barba de l'Adri (tots ells rebuts amb carinyo, no us preocupeu) que avui l'hem esquilat una miqueta, melena inclosa. Chepi manostijeras es mes un perill que no una artista (o una artista incompresa), pero com diu l'Adri (autocita): l'important es el proces d'aprenentatge, no el resultat. Proximament alguna foto de mostra.
Des de l'ultim dia que vam escriure hem passat per Gaya, on vam fer nit per anar despres cap a Bodhgaya. Bodhgaya es el lloc on Buda va il.luminar-se i per aquest motiu paisos i regions de tot el mon hi han construit temples. Per exemple, hi ha temples de Japo, Tibet, Nepal, India, China, Butan, Darjeeling, Tamang, Birmania,... Va ser xulo anar veient els diferents estils.
(Temple budista Butanes)
(Temple budista tailandes)
Tambe vam visitar el lloc concret on es va il.luminar, on hi ha plantat un esqueix de l'arbre de bo original a sota del qual va estar meditant per a aconseguir-ho. Al costat de l'arbre hi ha un temple bastant imponent. Com podeu imaginar aquest es el lloc de peregrinacio mes important de l'India pels budistes. El Dalai Lama viu en aquest poble desembre i gener.
Aqui vam tenir l'opcio d'allotjar-nos al monestir Butanes on vam estar molt a gust, pero no vam poder compartir la vida amb els monjos (quan estiguem a Ladakh segurament ho podrem fer). Al Temple Japones oferien sessions gratuites de meditacio, vam anar pero no vam poder entrar perque l'Adri estava en el seu punt maxim de tos, causada per la polucio acumulada des de l'inici del viatge ( Avui esta mes recuperat despres d'haver fet repos a Calcuta). Avui hem llegit al diari que la contaminacio ambiental genera pneumonies a la poblacio local i que provoca un nombre important de morts cada any. Finalment, ens vam haver de conformar amb un llibre sobre budisme. Van ser dos dies molt tranquils i de contrast amb la ciutat.
Per aquellxs que esteu pensant que tornarem amb la vestimenta de monjo budista, ahir vam estar a una mesquita de Kolkata xerrant amb un home amb qui vam estar discutint amigablement sobre religio, fe, mon occidental i com no, Bin Laden. Va ser un dia apretat, ja que vam visitar en un sol dia el que voldriem haver fet en dos o tres. Vam estar al Victoria memorial (palau residu del colonialisme britanic), al Kalighat, catedral de Sant Paul, temple jaini i tambe vam tenir la primera experiencia en temples occidentals d'origen nord-america on es serveix menjar rapid (la il.luminacio haura d'esperar...).
(Temple Jaini)
(mesquita del Sulta Tipu)
(Victoria memorial)
Pel mati vam anar al Kali ghat, que es un temple hindu en honor a la deesa Kali, manifestacio violenta i cruel de Parvati, consort de Shiva. Vam poder veure les ofrenes de flors que se li fan i la intensitat de les emocions que desperta als creients que la visiten. Com en molts altres temples ens vam haver de descalcar i patir les altes temperatures del terra, elements no identificats i restes de sang dels animals que es sacrifiquen al costat del temple (aqui es l'unic lloc on ho hem pogut veure, encara que breument). Per la tarda vam anar al temple Jaini, religio que va sorgir a la vegada que el budisme, que tambe promulga austeritat, no-violencia cap als essers vius, meditacio, etc. pero que en comptes de seguir a Buda, segueixen a un altre home contemporani seu. Mes endavant esperem entendre-ho una mica millor, anirem llegint amb paciencia. Vam acabar el dia, abans d'anar a buscar el tren, provant els dolcos de Calcuta, que tenen bona fama.
Kolkata, en general, ens ha agradat molt i hagues estat be tenir mes temps per a coneixer-la en profunditat. Es una ciutat amb un centre bastant occidentalitzat, amb zones i gent de classe alta i mitjana, fet que dona lloc a contrastos importants, mes tranquila del que esperavem (molt tranquila) per ser una gran ciutat i per la imatge que se'n dona. Pel que hem llegit sembla que la gent que viu a Bengala Occidental no estan gaire contents amb la imatge que s'ha donat de la seva capital, respecte al tema de la probresa extrema, delinquencia, etc., sense tenir en compte el seu rellevant paper en l'ambit cultural i politic. Nosaltres hi hem estat molt a gust, no hem tingut cap problema, la gent molt amable i tenim la impressio que la pobresa es igual (o inclus menor) que la resta de llocs en els que hem estat fins ara. Evidentment, amb els dies que estem a cada lloc es dificil fer-se una idea contrastada, per aixo son impressions.
Tema transport, hem tingut problemes per aconseguir bitllets de tren. Amb deu dies d'antelacio estava tot reservat (en totes les classes). Vam estar mirant com ens ho montavem, pero al final hem hagut de canviar lleugerament el recorregut i comprar un bitllet d'avio per anar de Bhubaneswar fins a Chennai (ens hem gastat una tercera part del pressupost mensual...aixo fa pupa). Per evitar que torni a passar dema ens hi posarem una vegada mes i intentarem comprar bastants dels bitllets que ens calen fins a Bombay. Evidentment, aixo ens limita una mica a l'hora de decidir quedar-nos en un lloc que ens agradi, pero hem intentat deixar una mica de marge suficient per no anar d'un lloc a l'altre i tenir un minim de dos dies a cada lloc. De moment, el 22 marxem cap a Chennai, fins llavors estarem entre Puri, Konark i Bhubaneswar, i ens mourem en bus.
(llitera del tren)
Salut! Fins aviat!
*dema intentarem penjar mes fotos (va lentissim!)
Ja estem a Puri, un poblet petit a la costa del Golf de Bengala. Hem a arribat aquest mati a les 7:30 amb un tren nocturn des de Kolkata i ens hem instal.lat en un hotel barato (temporada baixa), pero genial. L'arribada ha sigut "interessant", hem pogut veure un exemplar salvatge de Gemma en plena accio dient "fucking cheater" a un conductor de rickshaw estafador. Sembla que hem tingut sort perque no s'acostuma a veure aquesta especie gaire sovint i a mes de molt a prop! No en tenim fotos. Despres hem intentat reconciliar-nos amb el poble, anant a menjar unes gambes a la planxa. La cosa ha millorat, pero les gambes amb ketchup, menta, cilantro... Deixem-ho en que aquesta nit hi haura un segon assalt. Per explicar algun detallet (els detalls sempre son importants) us comuniquem a totxs aquellxs que no us heu pogut estar de fer un comentari sobre la barba de l'Adri (tots ells rebuts amb carinyo, no us preocupeu) que avui l'hem esquilat una miqueta, melena inclosa. Chepi manostijeras es mes un perill que no una artista (o una artista incompresa), pero com diu l'Adri (autocita): l'important es el proces d'aprenentatge, no el resultat. Proximament alguna foto de mostra.
Des de l'ultim dia que vam escriure hem passat per Gaya, on vam fer nit per anar despres cap a Bodhgaya. Bodhgaya es el lloc on Buda va il.luminar-se i per aquest motiu paisos i regions de tot el mon hi han construit temples. Per exemple, hi ha temples de Japo, Tibet, Nepal, India, China, Butan, Darjeeling, Tamang, Birmania,... Va ser xulo anar veient els diferents estils.
(Temple budista Butanes)
(Temple budista tailandes)
Tambe vam visitar el lloc concret on es va il.luminar, on hi ha plantat un esqueix de l'arbre de bo original a sota del qual va estar meditant per a aconseguir-ho. Al costat de l'arbre hi ha un temple bastant imponent. Com podeu imaginar aquest es el lloc de peregrinacio mes important de l'India pels budistes. El Dalai Lama viu en aquest poble desembre i gener.
(Foto dedicada a totxs lxs il.luminadxs i especialment a la Vila i a l'Edu - gracies per compartir el llibre de Siddharta-)
Aqui vam tenir l'opcio d'allotjar-nos al monestir Butanes on vam estar molt a gust, pero no vam poder compartir la vida amb els monjos (quan estiguem a Ladakh segurament ho podrem fer). Al Temple Japones oferien sessions gratuites de meditacio, vam anar pero no vam poder entrar perque l'Adri estava en el seu punt maxim de tos, causada per la polucio acumulada des de l'inici del viatge ( Avui esta mes recuperat despres d'haver fet repos a Calcuta). Avui hem llegit al diari que la contaminacio ambiental genera pneumonies a la poblacio local i que provoca un nombre important de morts cada any. Finalment, ens vam haver de conformar amb un llibre sobre budisme. Van ser dos dies molt tranquils i de contrast amb la ciutat.
Per aquellxs que esteu pensant que tornarem amb la vestimenta de monjo budista, ahir vam estar a una mesquita de Kolkata xerrant amb un home amb qui vam estar discutint amigablement sobre religio, fe, mon occidental i com no, Bin Laden. Va ser un dia apretat, ja que vam visitar en un sol dia el que voldriem haver fet en dos o tres. Vam estar al Victoria memorial (palau residu del colonialisme britanic), al Kalighat, catedral de Sant Paul, temple jaini i tambe vam tenir la primera experiencia en temples occidentals d'origen nord-america on es serveix menjar rapid (la il.luminacio haura d'esperar...).
(Temple Jaini)
(mesquita del Sulta Tipu)
(Victoria memorial)
Pel mati vam anar al Kali ghat, que es un temple hindu en honor a la deesa Kali, manifestacio violenta i cruel de Parvati, consort de Shiva. Vam poder veure les ofrenes de flors que se li fan i la intensitat de les emocions que desperta als creients que la visiten. Com en molts altres temples ens vam haver de descalcar i patir les altes temperatures del terra, elements no identificats i restes de sang dels animals que es sacrifiquen al costat del temple (aqui es l'unic lloc on ho hem pogut veure, encara que breument). Per la tarda vam anar al temple Jaini, religio que va sorgir a la vegada que el budisme, que tambe promulga austeritat, no-violencia cap als essers vius, meditacio, etc. pero que en comptes de seguir a Buda, segueixen a un altre home contemporani seu. Mes endavant esperem entendre-ho una mica millor, anirem llegint amb paciencia. Vam acabar el dia, abans d'anar a buscar el tren, provant els dolcos de Calcuta, que tenen bona fama.
Kolkata, en general, ens ha agradat molt i hagues estat be tenir mes temps per a coneixer-la en profunditat. Es una ciutat amb un centre bastant occidentalitzat, amb zones i gent de classe alta i mitjana, fet que dona lloc a contrastos importants, mes tranquila del que esperavem (molt tranquila) per ser una gran ciutat i per la imatge que se'n dona. Pel que hem llegit sembla que la gent que viu a Bengala Occidental no estan gaire contents amb la imatge que s'ha donat de la seva capital, respecte al tema de la probresa extrema, delinquencia, etc., sense tenir en compte el seu rellevant paper en l'ambit cultural i politic. Nosaltres hi hem estat molt a gust, no hem tingut cap problema, la gent molt amable i tenim la impressio que la pobresa es igual (o inclus menor) que la resta de llocs en els que hem estat fins ara. Evidentment, amb els dies que estem a cada lloc es dificil fer-se una idea contrastada, per aixo son impressions.
Tema transport, hem tingut problemes per aconseguir bitllets de tren. Amb deu dies d'antelacio estava tot reservat (en totes les classes). Vam estar mirant com ens ho montavem, pero al final hem hagut de canviar lleugerament el recorregut i comprar un bitllet d'avio per anar de Bhubaneswar fins a Chennai (ens hem gastat una tercera part del pressupost mensual...aixo fa pupa). Per evitar que torni a passar dema ens hi posarem una vegada mes i intentarem comprar bastants dels bitllets que ens calen fins a Bombay. Evidentment, aixo ens limita una mica a l'hora de decidir quedar-nos en un lloc que ens agradi, pero hem intentat deixar una mica de marge suficient per no anar d'un lloc a l'altre i tenir un minim de dos dies a cada lloc. De moment, el 22 marxem cap a Chennai, fins llavors estarem entre Puri, Konark i Bhubaneswar, i ens mourem en bus.
(llitera del tren)
Salut! Fins aviat!
*dema intentarem penjar mes fotos (va lentissim!)
9 comentarios:
Ja trobavem a faltar els vostres comentaris del viatge. Lo de la Gemma en estat salvatge m´es relativament facil d´imaginar coneixent com conec que es defensant-se cuan pensa que la volen enganyar.. pobre coolie, el planyo.
Que tal les panxes? Adri, vigila la contaminacio i no et dolgui tirar de ventolin si cal. I tu Gemma com ho portes?
Cuan estimeu arribara Bombay? HAa comencat ja el monzo?. Fins aviat. cuideuvos molt. Petons. Ramon Gran
Adri, què t'has deixat fer en el cabell? Volem veure el resultat!
Molt interessants els comentaris que feu de tot plegat i deu ni do els salts que aneu fent en el mapa, els gomets van que volen.
Les fotos molt xules, ja entenem que costi penjar-les, encara prou el que aneu posant.
Com diem sempre, cuideu-vos molt i dieu-nos com porteu lo de la calor.
Un petò molt fort.
Hoooolaaa darlings
Home gemma, molt malament posar-te a insultar al taxista... Aquestes coses es parlen abans. "fucking cheater"? oooo my godness.
Bueno molta sort amb el viatge y... no sé molta... meditació?
Petonets
AAA l'anonimo soc joooo Elena :)
No us ho paseu molt be... eee... ho diem per el tema de la enveja i si voleu mantenir els amics jejej
EI FAMÍLIIIAAAA!!!
ke passaaa viatjants del planeta! la veritat és que de moment no m'he pogut llegir cap "article" pq akabo de descobrir el blog
-sí, ja sé que fa temps el vau enviar, però el vaig deixar aparcat pq en aquell moment no podia i avui, revisant mails antics....patapam!-
i de moment només he mirat les fotos!!
res,que vaig amb les presses, i us dono des de barnaka una abraçada gegantina!!!
prometo llegir-ho tot!
ADRI: estas molt atractiu amb aquesta barba. deixa-te-la!
GEMMA: estas molt guapa amb aquest morenet que t'ha agafat la cara! :)
petonsssss
uoooo! mita'ls què guapos!
quina enveja que feu! de la sana, és clar! ;)
me n'alegro que tot us estigui anat rodó! Faltaria menys, amb dos aventurers com vosaltres i sempre disposats a tot!
per aquí, ja veieu, l'Assamblea no para! i segueix amb força (tot i que no pas gràcies a mi...) me n'he desconnectat molt últimament, i em sap greu! però de vegades no es pot tot...! m'alegra que segueixi endavant, però! i espero tornar-m'hi a enganxar aviat!
petons des dels carrers de st.quirze!
Gemma Gelabert
Que maco que es veure-us per les fotos. Sembla que esteu tirant bastant pel temps que teniu..., espero que tingueu bones experiencies amb la gent d'allà. Estic d'acord amb lo de calcuta, l'altre dia vaig estar en una conferencia d'una penya que feia un projecte a Calcuta i crec que es una ciutat canyera, pero joder.., també crec que es la hostia de gran, no?. Molts petons.
Joel
Ei parella,
Avui, veient el darrer percal asiàtic des que hi vau arribar (el "pollo climàtic" a Birmània), us he recordat una vegada més.
Comparteixo l'enveja dels altres comentaris, cosa que no deixa de ser un gran símptoma del viatjot que us esteu fotent.
Si jo sóc "l'Edu il·luminat" (no sé quants Edus coneixeu però tinc clar que el meu nom no és precisament "únic"...), gràcies per fer-me viatjar, encara que sigui en forma de record, ja que al menys no ve lligat a un òrgan o un coordinador hospitalari...
Si jo no sóc l'il·luminat al que us referiu, en part us ho agrairia per les connotacions negatives del qualificatiu i a més, ara ja us he obligat a pensar-me tot i que la llunyana data del darrer post permet pensar malament i preguntar-se si llegireu aquest comentari i quan ho fareu...
Espero que tot segueixi rutllant, bé o malament, de tot s'en pot aprendre (a tallar cabells, que t'estafin els taxiste, etc.)
Una abraçada ben forta,
Edu M. G.
Hola gent!
Com esteu? Aprofitem per a saludar-vos i contestar alguns comentaris, que fa molt que no ho feiem...aish. Per comencar dir-vos que ahir vam fer un segon tall de cabells (ara amb disseny exclusiu i tot...) i una afeitada total de la barba (increible pero cert).
El monzo teoricament arribara aqui al Sud cap al juny, pero des de fa una setmana quasi cada nit plou (tempestes rapides). Xerrant amb l'home ukrania ens va dir que aixo no era normal i que va comencar a passar despres del tsunami, juntament amb altres canvis.
A mumbai arribarem cap al 26 de Maig. Abans passarem per karnataka (Bangalore, Mysore, Mangalore...) i per l'estat de Goa.
L'altre dia, finalment un autoricksaw ens va aconseguir timar i ens va deixar molt lluny d'on voliem anar (amb motxilles i un sol important inclosos). Ens ho vam prendre amb bastanta calma (simplement vam haver de caminar una horeta).
Elena, aixo de fer xantatge amb l'amistat... Ara simplement intentarem passar-nos-ho millor (si vols venir, ja ho saps!...)
Josep, merci pels piropiyus, ha sigut una bona dosi per la nostra autoestima. Esperem que facis els deures i llegeixis tot el blog de dalt a baix...jeje.
Ei Gemma, esperem que estiguis molt be i que quan tornem puguem anara ballar una miqueta per Sabadell o a on faci falta!
Joel! Ja ens explicaras que tal la conferencia... A nosaltres tambe ens havien explicat algunes cosetes canyeres que es feien per calcuta (potser en una propera ocasio)!
Edu, per suposat que ets el nostre il.luminat (amb totes les connotacions positives...). Ah i de Edu solo hay uno! (edu, edu, edu es cojonudo, como el edu no hay ninguno...!). Per aqui portem una grabadora preparada per si surgeix alguna entrevista, pero de moment, nomes ens hem aproximat als frames cos i mort, pero no hem tret el tema dels organs. Com veus sempre LoQaL!
Molts petons per totxs! Gracies pels vostres divertits comentaris!
Publicar un comentario