Inici del viatge: 13 i 14 de Marc de 2008
Despres d'hores i hores (25hores) de viatge en avio passant per Londres i Bahrein, finalment, vam arribar a Kathmandu a les 19:00h (5:45 hores menys a Catalunya). Amb una sensacio d'atemporalitat i amb el cap mes ple de transcripcions i informes que del que ens esperava, vam sortir de l'avio per estar-nos una bona estona per a fer-nos els visats i iniciar la recerca de la maleta. Com sempre, ens havien perdut una maleta, que vam recuperar dos dies mes tard despres de tenir els primers contactes amb la burocracia nepalesa (incomprensible, pero amable).
Efectivament, a la sortida de l'aeroport ens esperava un taxi de l'hotel, amb el qual ens vam poder fer una primera impressio nocturna de la ciutat. No hi havia llum, nomes la llum d'algunes espelmes i fogueres al carrer. Sabiem que haviem sortit de l'aeroport, pero no sabiem on haviem arribat!
Els primers dies vam fer una mica de visita de Kathmandu pel nostre compte i de seguida vam caure a les grapes d'un magnific guia que ens va explicar mil i una coses de la ciutat i de la placa Durbar de Kathmandu. A la nit ens va convidar a sopar a casa seva i coneixer la seva familia. Vam sortir plens de Daal bhat (plat tipic per excelencia de Nepal), que consisteix en arros amb caldo de llenties i curry, en aquest cas de peix.
Un cop recuperada la maleta, ja vam comencar a pensar en fer el trekking. Despres de parlar amb gent i fer mil calculs vam decidir que marxariem abans de les eleccions constitucionals del 10 d'Abril. Tot i que a la gent que viu mes del turisme li costa mes d'acceptar, l'ambient, segons altres persones, esta imprevisible, ja que no se sap que passara si els resultats no agraden a algunes de les parts. Hem sentit versions de tot tipus, contradictories entre elles, fet que indica que ningu sap que pot passar. Potser es una mesura excessiva, pero no coneixem gaire el pais i no volem haver de passar per talls de carreteres, quedar-nos tancats a l'hotel, tocs de queda, talls de suministrament o altres coses pitjors. Aixi que finalment, hem comprimit l'estada a Nepal, hem assumit que nomes podrem coneixer poques coses i que no ho podrem fer del tot com nosaltres voliem. Tot i aixo, podem dir que de moment esta valent la pena!
Despres d'hores i hores (25hores) de viatge en avio passant per Londres i Bahrein, finalment, vam arribar a Kathmandu a les 19:00h (5:45 hores menys a Catalunya). Amb una sensacio d'atemporalitat i amb el cap mes ple de transcripcions i informes que del que ens esperava, vam sortir de l'avio per estar-nos una bona estona per a fer-nos els visats i iniciar la recerca de la maleta. Com sempre, ens havien perdut una maleta, que vam recuperar dos dies mes tard despres de tenir els primers contactes amb la burocracia nepalesa (incomprensible, pero amable).
Efectivament, a la sortida de l'aeroport ens esperava un taxi de l'hotel, amb el qual ens vam poder fer una primera impressio nocturna de la ciutat. No hi havia llum, nomes la llum d'algunes espelmes i fogueres al carrer. Sabiem que haviem sortit de l'aeroport, pero no sabiem on haviem arribat!
Els primers dies vam fer una mica de visita de Kathmandu pel nostre compte i de seguida vam caure a les grapes d'un magnific guia que ens va explicar mil i una coses de la ciutat i de la placa Durbar de Kathmandu. A la nit ens va convidar a sopar a casa seva i coneixer la seva familia. Vam sortir plens de Daal bhat (plat tipic per excelencia de Nepal), que consisteix en arros amb caldo de llenties i curry, en aquest cas de peix.
Un cop recuperada la maleta, ja vam comencar a pensar en fer el trekking. Despres de parlar amb gent i fer mil calculs vam decidir que marxariem abans de les eleccions constitucionals del 10 d'Abril. Tot i que a la gent que viu mes del turisme li costa mes d'acceptar, l'ambient, segons altres persones, esta imprevisible, ja que no se sap que passara si els resultats no agraden a algunes de les parts. Hem sentit versions de tot tipus, contradictories entre elles, fet que indica que ningu sap que pot passar. Potser es una mesura excessiva, pero no coneixem gaire el pais i no volem haver de passar per talls de carreteres, quedar-nos tancats a l'hotel, tocs de queda, talls de suministrament o altres coses pitjors. Aixi que finalment, hem comprimit l'estada a Nepal, hem assumit que nomes podrem coneixer poques coses i que no ho podrem fer del tot com nosaltres voliem. Tot i aixo, podem dir que de moment esta valent la pena!
4 comentarios:
Per les fotos s'endevina que els paisatges son espectaculars.
Estan molt bé les descripcions que feu i em sembla encertada la decisió de marxar abans de les eleccions.
Si feu un bon recull de tot es podria fer un passe per quan torneu.
Bona sort
La cosa es va animant, eh? Cada vegada hi ha més comentaris de la gent que us anem seguint.
Esperem les fotos d'on suposo que haureu arribat avui, per a situar-ho al mapa.
Petons!!!
Montse
Estem a Pokhara! Vam arribar amb autobus ahir. Va ser un viatge d'unes 7 hores, pero no va ser molt dur perque el paisatge era molt xulo i diferent. Avui hem fet una excursio a la Pagoda per la pau mundial amb un catala que vam coneixer ahir. Les vistes no gaire bones perque el dia estava tapat i no hem pogut veure gaire l'Annapurna ni el Machhapuchhare. No podem escriure gaire perque hi ha molts talls de llum (Ahir estavem contestant i se'ns va tallar).
A veure si demà teniu més sort amb el temps i podeu veure vistes espectaculars com les que ens heu anat enviant. Volem més fotos!!!!
Sou l'enveja de tots els que estem per aqui.
Espero que el fred sigui soportable, ja explicareu. Com teniu previst desplaçar-vos cap a la India? tren? bus?
Molts petons!!!
Publicar un comentario