Mumbai ens espera...

... tot i que de moment som nosaltres lxs que esperem el tren... Aqui estem, en un mini-cyber a l'andana del tren de Madgaon (Goa). La ultima vegada que vam explicar alguna coseta va ser quan estavem a Allepey... ara queda molt lluny, tot i que en realitat nomes han passat dues setmanes i mitja.

En aquest temps hem passat per llocs diferents, tots ells interessants i que ens han aportat coses molt diverses. Pero el mes important es que ens ha permes pensar sobre el viscut fins al moment i veure com volem plantejar-nos els mesos que tenim per davant.

A l'inici del nostre viatge l'unic que sabiem era que anavem primer a Nepal un parell de mesos, que voliem fer un trekking per l'Himalaia i despres passar cap a la India, pero no teniem planificada una ruta concreta. A Nepal vam marxar abans pel tema de les eleccions, fet que no ens va permetre coneixer el pais com voliem i ens vam haver de conformar amb visitar nomes Kathmandu, Pokhara i la Vall de Khumbu.

Aixi que vam creuar la frontera cap a la India amb una mica d'informacio util, pero sense molta idea d'on anar. Va ser sobre la marxa que vam comencar a decidir el que fariem durant aquests mesos. Vam afegir a la nostra idea inicial de fer nomes el nord una mirada rapida pel sud, ja que no sempre es te l'oportunitat de fer-ho i resultava molt tentador despres de que molta gent ens hagues dit que "el sud es millor". Aixo si, amb el monzo perseguint-nos.

Aixi que des del 6 d'abril que vam entrar a la India hem estat en la primera fase del viatge, en la que hem anat baixant quasi fins a la punta del sud i hem tornat a pujar, tot descubrint milers d'Indies diferents i quedant-nos amb les ganes i la il.lusio de tornar a algunes d'elles per viure-les mes profundament.

Ara, un mes i mig despres i en els ultims dies del nostre pas pel sud, sentim moltes ganes de continuar descobrint, pero aixo si, amb tranquilitat i flexibilitat, per a poder decidir a cada lloc com i quant temps volem dedicar-hi. Per sort, hem deixat enrera molts llocs als quals no hem pogut anar i que ens sedueixen per a tornar algun dia. El constant moviment d'un lloc a un altre, el canvi de gent, de clima...de tot, ens ha cansat, pero al mateix temps ha sigut extraordinariament intens i , sobretot, molt enriquidor. Ara, moltes coses que no enteniem al principi, ja ens son familiars i ens permeten gaudir del pais d'una altra manera. Tampoc es poden deixar de banda els sentiments de nostalgia de casa nostra i de la nostra gent i els moments de repensar-ho tot. Per tot aixo, ara sentim que iniciem un segon viatge (o tercer...o quart..o vuite... pero mai l'ultim) .

Quan agafem el tren que arriba d'aqui a dues hores, ens dirigirem cap a Mumbai, el que pot ser una bona ostia despres de tanta reflexio, ja que es una ciutat inmensa i ,segons diuen, molt estressant. Mumbai sera el nostre trampoli cap a Amritsar, Punjab, estat que ha lluitat per la seva independencia respecte India, per a crear un estat Sikh, una religio sorgida com a resposta al sistema de castes de la religio hindu fa molts segles (com va passar amb el jainisme). Els conflictes territorials, culturals, linguistics i religiosos son la regla per tota la India, des de Tamil Nadu fins a Jammu & Cachemira, es podria dir que cada estat te una historia i una relacio particular amb aquest pais creat tant recentment i amb una historia de colonitzacio tant important.

Despres passarem a l'estat vei, Himachal Pradesh, on pararem a Mcleod Ganj, residencia habitual del Dalai Lama. Aqui ens podrem retrobar de ple amb el budisme i esperem aprofundir-hi. Despres comencarem el nostre cami d'ascensio cap a Leh (capital de Ladakh), passant per la ciutat mes planificada i organitzada d'India (potser seria millor dir la unica): Chandigarh; seguirem per Simla i a Manali agafarem un bus cap a Leh (un bus de dos dies de durada).

A Ladakh hi estarem fins a finals de Juliol, gaudint de pobles petits, de la seva cultura-es, de festes budistes; sempre amb l'atenta mirada dels pics mes alts del mon, estarem a l'Himalaia indi. Pel final ens guardem Rajastan, Agra i Delhi. Tot aixo abans d'agafar l'avio de tornada que ens ha de portar a un petit pais de costums estranyes, com esclafar tomaquets en el pa, creure que 3000m son el cim del mon i que votar cada 4 anys es democracia.

(Bueno, suposem que moltxs de vosaltrxs fa estona que heu desconnectat i esteu pensant: on estan les fotos? Pos no hi ha fotos. Fa un mes vam perdre el xisme per connectar la targeta a l'ordinador i nomes podem descarregar fotos en cibers que tenen adaptador (aquest no seria el cas). Esperem que a Mumbai ho poguem fer. De moment us expliquem una miqueta el que hem fet. )

Cochi sweet home... A Cochi vam estar com si estiguessim a casa nostra. Teniem una petita habitacio amb dret a cuina, dret que vam explotar. Va estar molt be poguer anar a comprar al mercat i als petits comercos i despres fer-nos el nostre menjar, pero sempre combinat amb els gustosos plats indis. Cochi es una ciutat dividida en diferents zones-illes. Nosaltres estavem a Fort Cochi, un poble pescador, tranquil i amable, que contrasta amb Ernakulam que es la part mes poblada i cahotica, plena de botigues de grans marques, publicitat i llums. Podem destacar tres espectacles principals: la misa, la pesca amb xarxes xineses i el Katakhali. Ens va costar marxar de Cochi (va semblar un comiat de veritat) i mes encara quan vam arribar a Bangalore, una gran ciutat, pija-amb ganes de ser-ho, carissima i amb molta pol.lucio (tot i els seus grans parcs).

(La nostra cuina)

(Preparacio del maquillatge per l'espectacle de Kathakali)

(Kathakali)

(Pescadors amb xarxa xinesa)

(Bangalore)

(Aire fresc a Bangalore...)

(mes Bangalore...)

D'aqui vam fugir cap a Mysore, on vam derivar varies vegades pel mercat, passant per flors, robes, fruites, joies, verdures... Ens vam aturar en una petita parada dedicada als olis i incensos on vam estar aprenent una mica com s'utilitzen i com s'elaboren, amb un home que era la tercera generacio familiar que es dedicava a aquest ofici. L'altra visita destacada va ser el palau del Maharaja, que el Diumenge vam veure il.luminat amb milers de bombetes (bombetes tipu les de casa!), va estar molt be. Aqui tambe vam poder descubrir nous plats indis, com el pav bajhi, gulliapa i l'especial idli, al mateix temps que vam insistir amb un classic, la masala dosa (espectacular).

El diumenge a la nit, just despres de veure el palau il.luminat, vam poder coneixer l'estacio de Mysore durant tres horetes, mentre esperavem un tren que no vam poder agafar, ja que el nostre bitllet era pel dia anterior! (el tren arribava a les 23:55 i sortia a les 00:10, us podeu imaginar quin va ser l'error). Cap problema, tornem a l'hotel passada la mitja nit i dema tornem a Bangalore i agafem un autobus nocturn (amb lliteres!) fins a Panaji (Goa). En realitat aquesta era la millor opcio des del principi, pero insistiem i despreciavem les senyals divines que ens ho advertien.

Goa es un estat visitat per molts turistes en busca de les seves platges i festes. Us adjuntem la visio d'un company de viatge d'un company de viatge nostre:

"El resumen del mundo en un mercadillo nocturno. Aqui en Goa se dan cita cada miercoles por la noche miles de personas que visitan o habitan permanentemente este rincon del mundo. La superficialidad reinante en su maximo e impacatante explendor.En los puestos puedes encontrar moda india, pop, rock, crocks, inciensos, juegos de mesa, ropas de hadas y putas, lamparas, telas y droga por debajo de las mesas. Vendedores indios, ingleses, alemanes, coreanos o australianos, todos ellos bailando el mismo caos frio y aspero. Los visitantes aun mas variopintos, desde ricos jubilados occidental y clasicamente vestidos hasta jovenes, de ropas rotas y cadenas, grotescamente maquillados pasando por los indios de Delhi que se apuntan a la gran "fiesta".Happy flower love y superficialidad con hielo, esnifada o tambien fumada. La riqueza consentida y despiadada fingiendo paz y amor en un escenario artificial en tierras de pobreza."

Despres de llargues discusions intentant explicar el fenomen ens vam topar amb aquesta definicio, que no ens sembla desencaminada.

Nosaltres el que podem destacar de la nostra breu estada a Goa, despres de l'arribada depriment a Anjuna i al seu mercadillo dels dimecres, es: la tranquilitat que ens va permetre tenir la caseta que vam llogar, la retrobada sorprenent amb l'Alberto (noi amb qui vam compartir uns dies a Pokhara!) i l'Eva (noia de Macedonia), passejades i sopars per Panjim, Vieja Goa i una posta de Sol inoblidable.

Ara marxem perque d'aqui mitja hora pillem el tren i no volem tornar a perdre'l. Esperem que continueu amb els vostres comentaris perque ens animen molt!!

(Com podeu veure l'hem agafat)